L’Autcat expressem la nostra preocupació per l’impacte econòmic que tindrà, a partir de la regularització de quotes, l’aplicació de la nova base mínima de cotització per als autònoms societaris i col·laboradors, establerta en l’Ordre PJC/297/2026, de 30 de març.
Advertim que la mesura suposa una ruptura del principi de transitorietat acordat prèviament i genera una desigualtat injustificada dins del mateix sistema de Seguretat Social.
A l’Estat espanyol hi ha més de 3,4 milions d’autònoms, dels quals prop d’1,2 milions són autònoms societaris o col·laboradors, un col·lectiu especialment present en negocis familiars, el comerç de proximitat i l’àmbit rural, i amb una elevada presència de dones i persones majors de cinquanta anys.
A Catalunya, el treball autònom té un pes especialment rellevant. Segons dades de l’Idescat, a finals de 2025 hi havia 573.585 persones afiliades al règim d’autònoms, amb un creixement interanual de l’1,1%. A més, un 34,5% dels autònoms catalans —prop de 200.000 professionals— són autònoms societaris, fet que converteix Catalunya en la comunitat amb més presència d’aquesta figura a tot l’Estat. Aquesta realitat fa que l’impacte de la nova base mínima de cotització sigui especialment greu en el teixit productiu català, format majoritàriament per petits negocis, empreses familiars, comerç de proximitat i activitats econòmiques al món rural.
Una base mínima superior sense tenir en compte els ingressos reals
La nova ordre fixa per a aquests col·lectius una base mínima mensual de 1.424 euros, equiparant-la a la del grup 7 del Règim General. Aquesta decisió trenca amb el sistema de cotització segons ingressos reals i amb el calendari transitori previst, que havia de culminar-se mitjançant la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, que finalment no s’ha aprovat ni el 2024, ni el 2025, ni el 2026.
Aquesta modificació no és neutra: suposarà un increment de fins a 135 euros mensuals en la quota, que es traduirà en 1.620 euros addicionals a l’any quan es faci la regularització, un impacte econòmic especialment greu per a negocis petits i familiars.
No té cap sentit que un autònom col·laborador acabi cotitzant per una base superior a la de l’autònom principal, especialment quan els ingressos reals no ho justifiquen. Això vulnera els principis d’equitat i proporcionalitat del sistema.
Un dels perfils més afectats és el de l’autònom col·laborador dins del negoci familiar, una figura clau en l’economia local i el manteniment de l’activitat econòmica en municipis petits. En molts casos, es tracta de cònjuges que no poden ser contractats i que contribueixen de manera directa a la continuïtat del negoci.
Un bon exemple és una botiga de comestibles en un municipi rural, on l’autònom principal pot cotitzar per una base propera als 1.000 euros, mentre que el cònjuge col·laborador queda obligat a fer-ho per 1.424 euros, assumint una quota mensual notablement superior.
Autcat reclama seguretat jurídica i recuperar la transitorietat
Davant d’aquesta situació, reclamem una modificació urgent de l’ordre ministerial per recuperar un període transitori, que permeti adaptar progressivament les bases de cotització i oferir seguretat i previsibilitat als autònoms afectats.
Insistim que qualsevol reforma del sistema de cotització ha de respectar els compromisos adquirits i tenir en compte la realitat econòmica del treball autònom, especialment en els segments més vulnerables.
Aquest col·lectiu no pot tornar a ser la variable d’ajust del sistema. Cal coherència normativa, diàleg social i mesures que reforcin —i no penalitzin— el treball autònom.
Per a més informació, podeu consultar la intervenció de la presidenta de l’Autcat, Marta Sánchez Ugart, al programa TOT ES MOU de 3cat.